Cielo andante, Renacer 2008

Cielo andante, Projecte cadires 2008

Cielo andante, Un projecte artístic realitzat a la presó de Quatre Camins

Projecte artístic coordinat per Glòria Serra, que es pot veure exposat a la sala AireF de l'Alliance Française de Granollers fins el 13 de desembre de 2008.

En aquesta exposició es poden veure les fotografies realitzades pels presos de Quatre Camins durant el taller d'imatge i creativitat que es va fer la primavera de 2008.

Moisés, Francisco, Raúl, José, Jesús, Marton, David, Rafael i Ramón,
Participants al taller d'imatge i creativitat a Quatre Camins.

"Simplemente ganamos o nos liberamos cuando hay personas que creen en nosotros y en la capacidad de creación. Pero lo más importante, que nos ven como personas..."

El calatorao és una pedra calcària procedent de Saragossa. És d'un color gris molt fosc i de duresa mitjana, molt compacta i de gra no visible.





Xapapote, 2003
Glòria Serra

Amb aquesta escultura vaig voler representar tot l'esforç humà gastat durant tantes hores, dies i mesos a les costes de Galícia per recollir les restes de cru bessades en l'enfonsament del petrolier ... Un de tants que encara contínuen passant per les nostres costes, bombes de rellotgeria a punt per tornar a destrossar vides marines i hàbitats difícils de poder recuperar.

Xapapote,
un nom a la nostra memòria que perdura,
ditades en la pedra, signes d'esforç i esperança.

Recorregut,
escultura tallada en alabastre

Construcció d'una escultura humana de 2,10 m d'alçada

model en fang a escala









Procés de realització d'una escultura de 2,10 metres d'alçada, 2003
Està formada per una estructura interna de barres de ferro entrellaçades, malla de galliner, paper de diari per donar volum i recobriment de fang.



El fang és una matèria viva, participa de l'escultura, la fa seva i la transforma.

Per parar l'orella i escoltar-ne una de contes ... en femení

veus
glòria serra
lara garroum
edició
marcela

Atrapats

Atrapats en l’espai del no fer
per ser i no viure … encara,
per mantenir-se i no respirar
per pensar, però no opinar.

Muts de paraules i sentiments
cos erm de vida que vol i dol,
que pensa però no respira,
que sanglota en el no temps,
feixuc anhel de vida
que no deixa viure.

Congelat en el temps i la memòria
projecte de matèria i saó,
espurna viva, aliment que respira
per renéixer en un altre jo.

tardor

Confrontació de mirades i vivències. (Projecte compartit i obert)

Un punto de luz

Desde el punto de luz que fluye en las mentes humanas, veo una lata.

En ella veo desolación, tristeza. Así me veo yo a veces, y supongo que también mis seres queridos. Hay oscuridad, tierra desolada. Como el tiempo que todo lo deteriora, hasta las personas. Pero quiero creer que, igual que una lata se recicla, las personas también pueden renovarse. Todo consiste en la propia voluntad, pues no hay mal que mil años dure.

La esperanza es nuestro camino para poder seguir en el caos de la vida. Como una lata, siempre hay una pequeña luz. Una insignificante estrella que nos ilumina.

Veo un mundo mejor, así quiero verlo. Donde las personas se reciclen. Y en donde haya desolación, generar unidad y paz. Una palabra dicha a tiempo puede ser un gran consuelo para aquellos que estamos escasos de afecto.

Sellemos las puertas del mal. Seamos mejores y más pacientes, pues todo llega, hasta la libertad.

Guillermo, junio de 2007 (c.p. Quatre camins)