Atrapats en l’espai del no fer
per ser i no viure … encara,
per mantenir-se i no respirar
per pensar, però no opinar.
Muts de paraules i sentiments
cos erm de vida que vol i dol,
que pensa però no respira,
que sanglota en el no temps,
feixuc anhel de vida
que no deixa viure.
Congelat en el temps i la memòria
projecte de matèria i saó,
espurna viva, aliment que respira
per renéixer en un altre jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada